RESULTAT DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE LA FASE DE DIAGNOSI DE L’AGENDA 21

 

L’Agenda 21 és un projecte promogut pel Pla Estratègic amb el suport de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Aquest resum ha estat elaborat per l’empresa La Vola , consultora adjudicatària dels treballs de l’Agenda 21

• FÒRUM TEMÀTIC: TERRITORI I MEDI AMBIENT
• VALL DEL GES I ORÍSAssistents: 6014/01/2004

 

• ALGUNES IDEES PER A LA REFLEXIÓ

 

• Un 94,7 % de la superfície de la Vall del Ges i Orís està formada per sòl no urbanitzable amb una elevada biodiversitat del territori. Espais PEIN de Collsacabra i Serres de Milany -Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. La proposta de xarxa d’espais naturals i connectors ecològics inclou un 64,5% del territori de tot el pla estratègic. Necessitat de protegir i regular els usos d’aquests espais i analitzar l’adequació o inadequació urbanística de la resta d’espais.

 

• Elevada incidència ambiental i territorial de l’eix Vic-Olot que afecta directament alguns dels espais PEIN. Baixa oferta de transport públic i pèssim estat de la línia de ferrocarril. A nivell urbà necessitat de continuar treballant per a la reducció de les barreres arquitectòniques.

 

• Planejament directriu per desenvolupari baixa coordinació en la planificació urbanística existent (planificació sòl industrial, residencial, sòl no urbanitzable,...).

 

• Ocupació difusa del territori. Predomini dels creixements residencials de baixa densitat sovint per sota dels 30 habitatges/ha de sòl urbà. Rehabilitació i millora dels centres urbans com estratègia de cohesió social i dinamització econòmica. Potenciar el model de ciutat compacte amb diversitat d’usos.

 

• Alteració de l’àmbit fluvial (activitats extractives, pèrdua de bosc de ribera, urbanització de zones inundables,...). Existència de diferents colònies industrials en aquest àmbit on repensar la seva activitat econòmica amb un interès cultural i turístic a potenciar.

 

• En els darrers 13 anys s’ha duplicat la cabana ramadera. Fruit de la càrrega ramadera excessiva es detecten problemes de contaminació de les fonts naturals i aqüífers.

 

• Necessitat d’una adequació i millora continuada de les xarxes d’abastament municipal i consums d’aigua excessius per sobre dels200 litres/persona i dia.

 

• Bon funcionament de la recollida de paper i envasos a través del contenidor multiproducte a la Vall del Ges. Bon funcionament de la deixalleria de la Vall del Ges i de la recollida de residus especials en petites quantitats a les empreses. Retard en la implantació de la recollida selectiva dels residus orgànics a Torelló que permetria disminuir les fraccions amb destí a l’abocador d’Orís i, per tant, desaccelerar la seva continuada ampliació i la seva contribució a l’efecte hivernacle.

 

• Necessària la intervenció sobre l’actual focus d’emissió de la Central Tèrmica de Sant Pere de Torelló i la implantació d’un sistema d’alerta pels nivells d’ozó.

 

• Elsoroll ambiental no és percebut com un problema important, tot i que és motiu de queixa en algunes zones de St. Pere de T. i Torelló amb barreja d’usos residencial i industrial.

 

• El consum elèctric creix molt més ràpidament que la població, el control i seguiment de la despesa energètica municipal és escassa i existeix una baixa implantació d’energies renovables (7 centrals hidroelèctriques i 6 instal·lacions solars).

 

 

PRINCIPALS APORTACIONS DEL FÒRUM

 

• Necessitat d’impulsar les figures de planificació i ordenació del territori d’àmbit supramunicipal (pla director territorial, pla especial) que permetin planificar de manera coordinada els creixements urbans i protegir els espais d’interès natural i agrícola.

 

• Necessitat de millorar i ampliar la gestió dins l’entorn natural (impulsant Plans tècnics de gestió i millora forestal, regulant la ramaderia extensiva,...)

 

• Impacte ambiental del futur eix Vic-Olot i risc d’urbanització futura a l’entorn de l’eix. Necessitat de protegir els possibles desenvolupaments urbans i les activitats a l’entorn de l’eix (per exemple un projecte de planta embotelladora). Així mateix caldria tenir en compte la futura línia de ferrocarril (aprofitant l’eix Vic-Olot) i avaluar el seu impacte ambiental.

 

• Impuls d’un Pla energètic del territori amb objectius finalistes (reducció d’un 3% del consum energètic final)i basat en 3 programes d’actuació:

 

• Sensibilització i foment d’hàbits d’estalvi energètic
• Millora de la gestió energètica municipal (enllumenat i equipaments municipals)
• Impuls de les energies renovables

 

• Valoració de l’impacte potencial del nou projecte de central tèrmica de Sant Pere de Torelló. Tot i que no es va arribar a cap acord es va reclamar que des del pla Estratègic es presentés alguna esmena en l’actual període de informació publica en concret es va suggerir que es tingués en compte que les aportacions de matèria a la planta fossin el mes pròximes possibles a la comarca.

 

• Impulsar programes d’educació ambiental que fomentin hàbits en relació a una nova cultura de l’aigua, reciclatge de residus,...

 

• Millorar la gestió dels residus ramaders. Impulsar el codi de bones pràctiques agràries i incrementar el control i la intervenció ambiental a les granges.

 

• Impulsar polítiques que fomentin l’accés a l’habitatge a les persones amb menys recursos (per exemple els joves), basades principalment en la rehabilitació dels habitatges vells dels centres urbans.

 

• Evitar noves ocupacions de l’àmbit fluvial per a usos residencials o industrials

 

• Millorar amb criteris ambientals el riu Ges i Ter al seu pas per Torelló i millorar també el seu ús públic.

 

• Reduir l’ús del cotxe dins els nuclis urbans i millorar el transport interurbà

 

• Protegir el patrimoni històric i cultural (colònies industrial, masies, fonts,...)
•  
• FÒRUM TEMÀTIC: ÀMBIT ECONÒMIC
• VALL DEL GES I ORÍSAssistents: 3021/01/2004

 

• ALGUNES IDEES PER A LA REFLEXIÓ:

 

• Increment de la demanda de mobilitat per treball (augmenten els desplaçaments cap a Manlleu i Vic, i en menor mesura les Masies i St. Hipòlit de Voltregà), una oferta de transport públic (bus i tren) molt minsa o amb clares mancances i poca planificació dels creixements industrials del territori que han portat al desenvolupament de polígons poc equipats.

 

• Progressiu envelliment de la població activa (població en disponibilitat per treballar). Tot i això, l’arribada de persones nouvingudes ha permès un cert “rejoveniment” de la població activa, especialment a Torelló.

 

• Pel que fa al perfil dels aturats cal destacar que: 1) l’atur femení gairebé triplica el masculí. 2) El nombre més gran de desocupades es concentra en persones entre 25 i 54 anys. 3) Una part important dels aturats pertanyen al sector industrial. 4) La població menys formada té més problemes amb la seva inserció laboral, especialment a St. Vicenç i a Torelló.

 

• Existeix una manca d’informació oficial en relació amb el treball ocasional o no qualificat i l’abast de l’economia submergida, així com la seva incidència sobre la sinistralitat laboral.

 

• Reducció del nombre d’explotacions ramaderes i augment de la cabana ramadera. Existeix un desequilibri entre la producció de dejeccions ramaderes i la superfície agrícola.

 

• Importància de les associacions. Destacala Cooperativa Agrària de Torelló i l’Associació d’Empresaris de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, que engloba diferents sectors econòmics (agrari, industrial, comerç, serveis, construcció...).

 

• Importància del microclúster de la joguina de fusta de la Vall del Ges. Actualment aquest microclúster compta amb 12 empreses amb més de 100 llocs de treball i uns 6 milions d’€ en vendes.

 

• Existeix un Programa d’Orientació per als equipaments comercials a Torelló i un pla de dinamització comercial a Sant Vicenç de Torelló.

 

PRINCIPALS APORTACIONS DEL FÒRUM

 

• S’apunta com a una actuació interessant conèixer i analitzar diferents macroindicadors (Per exemple el PIB) en l’àmbit específic de la Vall del Ges.

 

• Potenciar l’agricultura–ramaderia ecològica i una major heterogeneïtat en els cultius. En aquest sentit, s’apunta que ja s’han iniciat algunes alternatives interessants com per a exemple: Torelló compta amb una explotació de ramaderia ecològica (Mas El Puig), el cultiu de la patata del bufet, així com l’existència d’una associació “La Calèndula” de consum de productes ecològics.

 

• Potenciar els aspectes endògens de l’economia local, com per exemple l’agricultura, la ramaderia i la torneria.

 

• Existeix poca planificació dels polígons industrials. Cal una major planificació dels polígons industrials i definir quin tipus de polígon es vol (de qualitat, definir quin tipus d’activitats poden albergar, valorar la seva accessibilitat i mobilitat,...). Una de les figures que permetria planificar i ordenar aquesta qüestió (entre d’altres) seria per mitjà d’un Pla Director Territorial.

 

• De manera similar a la proposta anterior, cal planificar l’ocupació i la formació per a l’ocupació de forma supramunicipal. Una eina per aconseguir-ho pot ser mitjançant el reforç dels Pactes Territorials. Aquests pactes han de ser un recurs per a la millora de l’ocupació, especialment pel que fa a la formació dels sectors més desfavorits (dones, persones nouvingudes,...).

 

• Es detecta un augment del nombre d’emprenedors. Caldria potenciar els nous emprenedors (en especial en sectors com per exemple el turístic) i fomentar la cultura emprenedora al sector educatiu (a l’IES Torelló).

 

• Distanciament entre les necessitats formatives del sector empresarial i els coneixements que s’adquireixen a les escoles o en determinats mòduls formatius. S’apunta que l’IES Torelló es va impulsar un mòdul formatiu relacionat amb la indústria del territori (injecció de plàstics), però no la resposta fou baixa i es va suspendre. Tot i així, sembla interessant que des l’associació d’empresaris, i amb l’ajut de l’administració s’impulsin actuacions de formació (com s’està fent al Ripollès), tot i que cal d’una banda adequar el temari d’aquests cursos a la realitat empresarial i productiva actual, i de l’altra cal que el sector intervingui i assessori en la confecció d’aquests temaris.

 

• Avantatges/desavantatges de concentrar o diversificar el teixit econòmic. Potser caldria un estudi de detall per analitzar les potencialitats i amenaces dels sectors que concentren força treballadors (metal·lúrgia o torneria).

 

• Importància del Programa d’Orientació per als equipaments comercials a Torelló. L’abast d’aquest programa es podria eixamplar a d’altres municipis del Pla Estratègic.

 

• Impulsar una estratègia conjunta entre les diferents associacions de comerciants de Torelló. A posteriori seria important difondre més l’oferta comercial de la vall.

 

• Finalment dues reflexions sobre el canvi d’escenari que suposarà la possible construcció de l’eix Vic-Olot sobre el comerç de Torelló. També s’apunta la necessitat d’eixamplar al màxim la participació en aquests fòrums de debat de l’Agenda 21 (sobretot amb la presència de diversos professionals, arquitectes,...).

 

 

ALTRES APORTACIONS REBUDES PER ESCRIT

 

 

• Es proposa que el Servei per al Desenvolupament Rural (indirectament) i l’ajuntament (directament) promoguin l’agricultura ecològica o -quan aquesta no sigui realitzable- la integrada, i declarar el Pla Estratègic zona lliure de transgènics.

 

 

•  
•  
•  
•  
• FÒRUM TEMÀTIC: ÀMBIT SOCIAL, CULTURAL I EDUCATIU
• VALL DEL GES I ORÍSAssistents: 6128/01/2004

 

• ALGUNES IDEES PER A LA REFLEXIÓ

 

• Durant els darrers 10 anys l’activitat constructivade nous habitatgesaugmenta més que la població censada, mentre que un 14% dels habitatges romanen desocupats

 

• Torelló i Sant Pere de T son municipis amb un creixement constant els darrers 29 anys, mentre que Sant Vicenç de Ti Orís, tot i comptar amb tendències alcistes els darrers 10 anys, no han recuperat encara la població que tenien el 1975. Aquests dos municipis son els que tenen un índex d’envelliment de la població més gran (aprox. un 25%).

 

• L’oferta d’habitatges de protecció oficial es diversifica i s’amplia però encara està lluny d’assolir el 20% del sostre de sòl residencial que dicta la Llei 2/2002 d’urbanisme de Catalunya i es constata que l’actual oferta d’habitatges de protecció oficial no s’adequa del tot a les necessitats de certs col·lectius com els joves.

 

• Les polítiques de rehabilitació dels centres urbans son necessàries primer, per evitar situacions de marginació social i afavorir la integració dels immigrants i, segon, per revitalitzar aquests espais; tot i que només s’han iniciat parcialment a Torelló.

 

• La població nouvinguda es concentra a Torelló i Sant Pere de Torelló (aprox. el 7% del total de la població censada és nouvinguda), amb més possibilitats laborals i d’accés a l’habitatge, i contribueix a la tendència a l’alça i al rejoveniment de la població d’aquests municipis (a Torelló el 20% dels immigrants estan en edat d’escolarització (3-16 anys)).

 

• L’atenció pública a la gent gran es preténcomplementar amb serveis d’àmbit privat de forma consensuada amb els agents socials

 

• Un 19% de les persones ateses pels serveis socials de la Vall del Ges tenien entre 5 i15 anys. Les malalties mentals com l’ansietat i la depressió son problemàtiques creixents. A la Vall del Ges s’ha creat el Punt Jove de Salut per tal d’apropar el món sanitari al jove i l’adolescent.

 

• Bona oferta educativa de 0 a 18 anys tot i que caldria optimitzar i coordinar els recursos. El 58% dels alumnes escolaritzats a la Vall del Ges i Orís ho fan en escoles públiques. Iniciatives com el programa “escoles verdes” treballen per obrir l’escola al territori i la societat. La formació no reglada pública es cobreix amb el Centre de Formació d’Adults de Torelló, les escoles de música de Torelló i Sant Pere de Torelló, l’escola d’arts plàstiques de Torelló de titularitat municipal i la ludoteca.

 

 

 

• Teixit associatiu actiu i integrat en la vida dels municipis. Aquesta xarxa d’entitats i associacions, però, té una presència desigual territorialment i entre els diferents grups d’edat.

 

• Des de les mateixes entitats es percep una manca de relleu generacional; desmotivació.

 

• En general hi ha una àmplia oferta cultural però sense una planificació i coordinació conjunta; manca d’informació de les activitats; solapament d’actes; conveniència d’una programació global.

 

• Oferta cultural (potencialment) intermunicipal però en canvi els equipaments i recursos continuen essent fonamentalment de caràcter municipal. Necessitat de mancomunar equipaments i coordinar l’oferta cultural.

 

• Necessitat de generar punts de trobada i cooperació estables entres els representants de les administracions, els tècnics, les associacions i entitats i les empreses relacionades amb el lleure.

 

• Al costat del creixent augment del nombre de nouvinguts hi ha una escassa o fins i tot nul·la oferta de caràcter intercultural. Promoure la incorporació d’aquests col·lectius en la vida cultural i associativa pot facilitar la seva integració.

 

 

PRINCIPALS APORTACIONS DEL FÒRUM

 

• Enfront a les dades d’ocupació dels habitatges i locals, es proposa afavorir l’ocupació de locals buits per a comerços, oficines, etc. i afavorir, així, la dinàmica econòmica del municipi. Alhora es comenta que cal diversificar la rehabilitació a tots els segments de població perquè no depengui només de les possibilitats econòmiques del propietari el fet que es rehabilitin o no els edificis

 

• També sorgeix la necessitat de crear una borsa de demandes d’habitatges de protecció oficial, no només quantitativa sinó també qualitativa del tipus d’habitatge que es requereix per adequar l’oferta a la demanda real. Es comenta que cal el compliment de la llei d’urbanisme en el desenvolupament de nou sòl residencial i planificar escaladament l’oferta d’habitatge públic, és a dir, fer les reserves de sòl necessàries destinades a aquest tipus d’habitatge en el desenvolupament de nous plans parcials per poder fer una oferta continuada i no puntual d’habitatge públic, potenciant el règim de lloguer en habitatges de promoció pública.

 

• En l’àmbit de l’educació sorgeix la proposta de potenciar la formació cultural no reglada. També es comenta la manca d’oferta de formació professional, que caldria oferir conjuntament amb empresaris de la zona. Finalment, en aquest àmbit sorgeix la necessitat de crear una xarxa de guarderies públiques, especialment per aconseguir tenir una guarderia pública a Torelló.

 

• Es comenta la necessitat de fomentar i potenciar els mitjans de comunicació i dinamització locals i es parla dels avantatges que tindria realitzar un plantejament globalen tot l’àmbit del pla estratègic i fins i tot mancomunar-se en aquest sentit, sorgeix la voluntat d’obrir la TV de Sant Pere de Torelló a tot l’àmbit de la Vall del Ges. Tot i així, també es comenta que cal solventar els dèficits a nivell municipal abans d’abordar qualsevol iniciativa a nivell supramunicipal si es vol assegurar el seu èxit.

 

• Debatent sobre l’associacionisme es reivindica la creació d’un hotel d’entitats. Aquest equipament permetria no només facilitar espais a les entitats, sinó també tenir un lloc de trobada i compartir uns recursos que generarien una millor comunicació entre elles. Cal reforçar el teixit cultural i econòmic amb el suport dels ajuntaments, millorant canals de comunicació i obrint un debat en aquest sentit per aconseguir més activisme i potenciar les iniciatives de col·laboració entre entitats i institucions que ja comencen a donar-se per aconseguir la seva autoorganització però amb el suport de les administracions públiques. En aquest sentit es comenta que els ajuntaments han de donar suport però no substituir a les entitats socials així com promocionar tot tipus d’associacions i iniciatives (especialment les juvenils), no només les directament relacionades amb el lleure. Sorgeix la necessitat de millorar l’estat dels equipaments municipals culturals i esportius i definir-ne una gestió clara consensuada però sense crear falses perspectives entre la societat. Finalment, en aquest sentit es comenta la importància de realitzar un congrés de cultura, tal i com també ha sorgit a la comissió de cultura del pla estratègic.

 

• Cal una política d’acostament als joves i a les noves formes de participació, més transversals i mòbils, cal un canvi de mentalitat i una actualització en les polítiques de joventut per acostar els joves a les entitats i col·lectius del territori i evitar que busquin a fora el que no troben al propi territori. Es veu necessari abordar la realitat de les drogues, donar més informació als joves en aquest sentit i des de diferents enfocs, no només el repressiu.

 

• Fer polítiques d’integració no només per a nouvinguts, sinó també de cara a la població autòctona, creant fòrums, activitats i debats per parlar del fet migratori i fomentar el coneixement mutu de diferents cultures. Es proposa treballar per relacionar la població nouvinguda amb l’associacionisme com una via per aconseguir la seva plena integració. També es proposa estendre els esforços de promoció dels recursos locals que es realitzen cara enfora (des d’un punt de vista turístic) als habitants del propi territori, per afavorir el mutu coneixement tant dels autòctons com dels nouvinguts.

 

• Sorgeix el comentari que cal treballar més el tema d’igualtats d’oportunitats des dels Ajuntaments en tots els seus àmbits. En general es comenta la necessitat d’establir mecanismes clars de prevenció de l’exclusió social

 

 

• En l’àmbit dels serveis sociosanitaris es comenta que cal millorar els recursos destinats a l’atenció a la gent gran i establir una política clara en aquest sentit. Sorgeix la necessitat de prioritzar l’àmbit de l’atenció domiciliària. En aquest sentit, es comenta que per millorar els serveis cal una major coordinació entre els serveis socials i els sanitaris, una major coordinació entre els diferents serveis a la Vall del Ges, Orís i al Bisaura. Cal un augment de recursos humans en aquests serveis, especialment als serveis socials que han patit un procés d’universalització sense comptar amb un augment paral·lel de resursos. Altres aspectes que es comenten son la necessitat de buscar solucions a les famílies amb malalts mentals crònics que requereixen d’una atenció continuada i la prevenció enfront a les malalties i trastorns mentals que van en augment; així com ampliar el treball comunitari sanitari fora de les pròpies àrees bàsiques de salut, sobretot persolventar la manca de mentalització envers a problemàtiques socials existents al territori: violència de gènere, absentisme escolar, etc.

 

• Finalment, debatent sobre la lògica territorial de l’àmbit de la Vall del Ges, es comenta que només fa 15 anys que es parla de la Vall i que fins aleshores no s’havia donat mai una dinàmica conjunta entre municipis ni entre entitats, que això es un fet que no s’aconsegueix amb 15 ni amb 20 anys i que el temps ho anirà implantant si realment els ajuntaments donen exemple i son els primers d’afavorir aquesta dinàmica i sinèrgia que ha de beneficiar per igual a tots/es.

 

 

 

• BISAURA

 

 

• FÒRUM TEMÀTIC: TERRITORI I MEDI AMBIENT
• BISAURAAssistents: 2515/01/2004

 

• ALGUNES IDEES PER A LA REFLEXIÓ:

 

• El territori com a recurs. Domini de l’espai agrícola i natural (98%). Elevada biodiversitat. Necessitat de protecció i regulació.

 

• Incidència ambiental i territorial de l’eix Vic-Olot

 

• Alteració de l’àmbit fluvial.

 

• Planejament directriu per desenvolupari baixa coordinació en la planificació urbanística municipal (planificació sòl industrial, residencial, sòl no urbanitzable,...).

 

• Model urbà condicionat per un retrocés de la població, tendència a l’increment de les segones residències i importància de la població dispersa

 

• El pont de Sant Quirze és un element que condiciona l’accessibilitat a bona part del Bisaura, la variant C-17 té una incidència important sobre el territori i la resta de la xarxa viària presentaalgunes deficiències importants.

 

• Baixa oferta de transport públic i pèssim estat de la línia de ferrocarril.

 

• Reducció del nombre d’explotacions ramaderes i augment de la cabana ramadera. Al Bisaura encara existeix un cert equilibri entre la producció de dejeccions ramaderes i la superfície agrícola.

 

• Poc coneixement de la quantitat, l’estat i la qualitat de les captacions municipals d’aigua i de les fonts naturals. La futura construcció de la depuradora de St. Quirze de Besora completarà el sistema de sanejament de les aigües residuals del Bisaura. Actualment només es depuren les aigües deVidràa una EDAR pròpia.

 

 

• Bons ràtios de recollida selectiva i bona acceptació del sistema multiproducte. Retard, però, en la construcció de la deixalleria del Bisaura. Necessitat de mancomunar serveis i equipaments i establir instruments de planificació conjunts amb la Vall del Ges.

 

• El consum elèctric creix molt més ràpidament que la població, el control i seguiment de la despesa energètica municipal és escassa i existeix una baixa implantació d’energies renovables (6 centrals hidroelèctriques i 5 instal·lacions solars).

 

 

PRINCIPALS APORTACIONS DEL FÒRUM

 

• Necessitat d’impulsar polítiques per fixar població al Bisaura i sobretot fixar població jove en el sector primari (rejoveniment de la pagesia del territori)

 

• Evitar la desocupació de les masies i habitatges rurals

 

• Foment del turisme rural (estudiar la viabilitat de compatibilitzar la pagesia amb el turisme rural)

 

• Millorar la xarxa de camins rurals que donen accés a la població rural del Bisaura.

 

• Definir un sistema de espais i connectors (que ampliïn l’actual PEIN) i que defineixin una xarxa d’espais naturals que asseguri la protecció del territori.

 

• Necessitat de millorar i incentivar la gestió forestal i ramadera en els espais naturals del Bisaura.Proposta d’agilitar la gestió i actuacions forestals a realitzar en espais protegits (zones PEIN). En les actuals condicions als propietaris no els interessa estar dins d’un espai PEIN, essent important millorar la gestió dels espais protegits, tant a nivell de rapidesa en la tramitació com en matèria d’ajuts.

 

• Es comenta la baixa viabilitat econòmica de l’explotació dels boscos. En aquest sentit es comenta que la tèrmica de Sant Pere de Torelló com a planta de biomassa , oferia una sortida a part de la biomassa residual dels boscos.

 

• Diferenciar la ramaderia intensiva i la ramaderia extensiva. Potenciar la ramaderia extensiva al Bisaura

 

• Impulsar la gestió dels residus ramaderes de manera col·lectiva (Pla col·lectiu de dejeccions ramaderes). Potenciar l’adobat amb fems i regular l’entrada de purins provinents de fora el territori com a principals mesures per a reduir els risc decontaminació. Algun dels assistents denuncia el sobreadobat d’alguns sòls del Bisaura (comenta el sobreadobat continuat al pla de Rabell)

 

• Integrar el tram mig del riu Ter dins la Xarxa Natura 2000

 

• Millorar la gestió de les minicentrals hidroelèctriques per tal de garantir els cabals ecològics del Ter.

 

• Estudiar la instal·lació d’un servei de deixalleria de residus (deixalleria fixa o deixalleria mòbil)

 

• Necessitat de definir una ordenació del territori i uns criteris urbanístics (també tipologies edificatòries) conjunts.

 

• Potenciar les escoles rurals també com a eina per a fixar població i activitat en els pobles del Bisaura.

 

• Necessitat d’ampliar el pont de Sant Quirze per tal de millorar la comunicació urbana de Sant Quirze i també la comunicació de tot el Bisaura (Sant Quirze-Sant Maria de Besora-Vidrà). En aquest sentit l’Alcalde informe que s’està buscant recursos per a la redacció del projecte d’un nou pont a Sant Quirze.

 

• Trobar mecanismes i canals per tal d’incrementar la participació dels ciutadans en les estratègies i polítiques de futur del Bisaura.

 

• FÒRUM TEMÀTIC: ÀMBIT ECONÒMIC
• BISAURAAssistents: 20 22/01/2004

 

• ALGUNES IDEES PER A LA REFLEXIÓ:

 

• Increment de la demanda de mobilitat per treball (sobretot cap a Vic, Torelló, Manlleu iRipoll), una oferta de transport públic (bus i tren) molt minsa o amb clares mancances i poca planificació dels creixements industrials del territori que han portat al desenvolupament de polígons poc equipats.

 

• Progressiu envelliment de la població activa (població en disponibilitat per treballar), especialment a Vidrà i Sta. Maria de Besora.

 

• El nombre d’empreses i professionals registrats a l’IAE ha disminuït lleugerament entre 1994 il’any 2000.

 

• Pel que fa al perfil dels aturats cal destacar que: 1) l’atur femení gairebé triplica el masculí. 2) El nombre més gran de desocupades es concentra en persones entre 25 i 54 anys. 3) Una part important dels aturats pertanyen al sector industrial. 4) La població menys formada té més problemes amb la seva inserció laboral.

 

• Reducció del nombre d’explotacions ramaderes i augment de la cabana ramadera. Tot i això, al Bisaura encara existeix un cert equilibri entre la producció de dejeccions ramaderes i la superfície agrícola.

 

• Importància de les associacions. Destacal’Associació d’Empresaris de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, que engloba diferents sectors econòmics (agrari, industrial, comerç, serveis, construcció...).

 

• Una estructura econòmica encara poc terciaritzada. No hi ha cap tipus de serveis a les empreses que permetin incrementar el valor afegit de la producció industrial (activitats de mediació financera, lloguer de maquinària, activitats informàtiques, serveis a les empreses,...)

 

 

PRINCIPALS APORTACIONS DEL FÒRUM

 

• Potenciar els nous emprenedors (en especial adreçat al sector terciari i al col·lectiu de dones). Aquesta actuació es podria fer mitjançant 1) creant una borsa de les necessitats de les empreses del territori i el seu entorn immediat, 2) fomentar als nous emprenedors, sobretot donant moltes facilitats, locals, tràmits,... als nous emprenedors. Actualment es detecta una manca d’esperit emprenedor (per exemple hi ha locals comercials comprats i tancats, o bé s’han fet actuacions de formació empresarial que han registrat molt pocs assistents).

 

• Davant la necessitat de disposar de sòl industrial, el terreny industrial ubicat entre St. Quirze i Sora (al costat del polígon del Serradet) és per la seva ubicació, característiques del terreny,... el lloc més adequat. Aquesta zona és d’un sol promotor i aviat es començarà a construir en sòl de Sant Quirze (el qual té una capacitat per unes 30 parcel·les).

 

• El canvi en la tendència demogràfica actual, un aspecte vital per dinamitzar l’economia del Bisaura. Per això és molt important disposar d’habitatge a preu assequible i de promoció oficial. Actualment sembla que hi pot haver una oportunitat, ja que es comença a detectar una certa demanda d’habitatge per part de persones de Vic, Torelló, Ripoll,... sense cap vincle amb el poble.

 

• Tot i que el turisme pot ser un sector creixent al Bisaura als propers anys, també és fonamental potenciar el tele-treball i la petita indústria (de recolzament a empreses més grans de la comarca), sobretot als municipis més grans (Sant Quirze i Montesquiu).

 

• Als municipis més petits (com Vidrà) el turisme, la pagesia i la forest és la base econòmica del municipi. Per aquest motiu és imprescindible que hi hagi bones comunicacions i infrastructures (per exemple internet).

 

• Potenciar el turisme i la marca “Bisaura”. La millora de l’oferta turística ha d’esdevenir un instrument amb molts tentacles: millora dels recursos turístics existents, canvi en la mentalitat d’alguns comerços, potenciar la marca “Bisaura”, la qual ha de ser el punt de trobada del sector públic i privat. Dins d’aquesta línia estratègica s’han de perfilar diverses actuacions com per exemple 1) crear una imatge corporativa, 2) omplir-lo de contingut (cal “vendre” una artesania local, millorar les estratègies de venda dels productes locals,...) 3) incrementar la seva difusió i promoció (ja fa un cert temps que s’ha començat a moure i s’ha anat a diverses fires 4) potenciar les eines existents de difusió i dinamització del sector turístic (com el Consorci Meandres del Ter), 5) Potenciar el turisme rural en les seves diferents formules (tant la versió on els propietaris compatibilitzen l’activitat de pagès i la restauració, com centralitzar una oferta més àmplia d’allotjament rural des d’un indret (p.ex. St. Quirze),...) com a via tant d’ingrés econòmic com per millorar la gestió i l’entorn rural i forestal.

 

• Fomentar la reutilització (empresarial) i rehabilitació de l’antiga colònia de Cal Tomàs.

 

• Adaptar l’oferta comercial al potencial turístic de la zona (millora qualitativa dels establiments, major promoció, obertura al cap de setmana,...)

 

• Millora de la qualitat de l’espai urbà en diversos indrets (casc antic) com a estratègia per dinamitzar l’oferta comercial i cultural

 

• Potencialitats d’alguns trams del riu Ter per implantar-hi una via ferrata (en diferents indrets el propi sector comercial/turístic ha promogut iniciatives d’aquest tipus).

 

• FÒRUM TEMÀTIC: ÀMBIT SOCIAL, CULTURAL I EDUCATIU
• BISAURAAssistents: 25 29/01/2004

 

• ALGUNES IDEES PER A LA REFLEXIÓ:

 

• Al Bisaura el 19% del total d’habitatges son segones residències i es configura cada vegada més com a destí de població estacional, alhora que disminueix la població censada. Actualment, viuen menys persones al Bisaura que fa 25 anys i ni el creixement migratori aconsegueix frenar la davallada de la població

 

• S’accentua l’envelliment de la població (entre un 20 i un 26% de la població té més de 65 anys als municipis del Bisaura). Es detecta una creixent necessitat de serveis socials adreçats a la gent gran

 

• La gestió actual de les Àrees Bàsiques de Salut no permet compartir recursos mèdics entre elles i, per tant, és obligatori desplaçar-se fins a Vic per accedir a certs serveis (odontòleg, etc.) i per a certes analítiques. Un augment de l’instrumental cínic del CAP de Sant Quirze de Besora i una coordinació amb el CAP de Torelló evitaria desplaçaments obligats a Vic.

 

• Es detecta una alta mobilitat escolar (15% dels escolars d’infantil i primària es desplacen fora del seu municipi), una baixa flexibilitat horàriadels centres existents i una mancança de serveis complementaris. Sembla que s’estan realitzant esforços important per solventar aquest aspecte des dels propis centres.

 

• Baixa planificació de la gestió d’equipaments culturals i manca de visió supramunicipal en l’oferta d’equipaments culturals del territori conjuntament amb la Vall del Ges .

 

• Teixit associatiu actiu i integrat en la vida dels municipis. Aquesta xarxa d’entitats i associacions, però, té una presència desigual territorialment i entre els diferents grups d’edat.

 

• Des de les mateixes entitats es percep una manca de relleu generacional; desmotivació.

 

• En general hi ha una àmplia oferta cultural però sense una planificació i coordinació conjunta; manca d’informació de les activitats; solapament d’actes; conveniència d’una programació global.

 

• Oferta cultural (potencialment) intermunicipal però en canvi els equipaments i recursos continuen essent fonamentalment de caràcter municipal. Necessitat de mancomunar equipaments i coordinar l’oferta cultural.

 

• Necessitat de generar punts de trobada i cooperació estables entres els representants de les administracions, els tècnics, les associacions i entitats i les empreses relacionades amb el lleure.

 

• Al costat del creixent augment del nombre de nouvinguts hi ha una escassa o fins i tot nul·la oferta de caràcter intercultural. Promoure la incorporació d’aquests col·lectius en la vida cultural i associativa pot facilitar la seva integració.

 

 

PRINCIPALS APORTACIONS DEL FÒRUM

 

• Es demana més atenció a la gent gran, més places residencials i la creació d’un servei d’atenció domiciliària. Es comenta que en aquest sentit el Consell Comarcal ha pres la iniciativai que està treballant en oferir un servei d’atenció domiciliària a nivell comarcal que ajudarà a pal·liar parcialment aquest dèficit, especialment important al Bisaura.

 

• Del debat entorn a la residència de Sant Quirze de B, sorgeixen algunes conclusions: 1)la necessitat de l’ampliació,tant la pròpia residència com el centre de dia de Sant Quirze de Besora. L’ampliació s’entén en el mateix indret on està ubicada, sigui per la construcció de nous espais annexos, sigui pel trasllat de l’esplai de la gent gran a un altre indret sempre i quan ells hi accedeixin. 2) En aquest últim cas, es comenta que seria una bona idea ubicar l’Esplai en un indret més obert al públic en general (ara ja ho és), fins i tot en un centre que agrupés associacions de totes les edats i que fos un lloc de trobada entre les diferents generacions, especialment els entre joves i adolescents i la gent gran. 3) La residència hauria de prioritzar l’atenció a les persones que estan soles i no tenen familiars que se'n puguin fer càrrec.

 

• En referència als equipaments públics, també es comenta la possibilitat d’habilitar la cooperativa de Sant Quirze de B. per a ús públic.

 

• A més, també sorgeix la dificultat alta dels municipis més petits en població d’obtenir recursos per destinar-los a serveis públics: equipaments, assistencials, etc. Fet que provoca un retard important en les actuacions municipals (per exemple en els habitatges públics de Vidrà).

 

• Es comenta la desinformació existent respecte les possibilitats d’ajut, suport i de les eines existents en relació a l’atenció a gent gran. Es comenta que aquesta informació hauria de difondre’s més enllà dels propis serveis socials i amb un caire més general, potser des dels propis ajuntaments.Sorgeix la idea d’un butlletí informatiu per a cuidadors amb temes de rehabilitació, ajudes, etc.

 

• Entorn a la necessitat de consensuar l’horari laboral i familiar, es posa sobre la taula la necessitat d’avançar-se al que sembla que serà un fet usual d’aquí a un temps i és la posada en marxa d’una proposta d’activitats extraescolars de forma coordinada entre els escoles, les entitats i l’Ajuntament per portar a terme en els mateixos centres escolars que romandrien oberts més hores. En aquest sentit, cal completar el que ja s’està fent i posar-ho en el marc legal corresponent. Es troba molt interessant la idea de crear un Consell Municipal Escolar del Bisaura que posi en marxa aquest programa i per tal que sigui a través d’aquest que es demanin ajudes al Consell Comarcal i a la resta d’administracions.

 

• Afavorir la integració dels immigrants en les dinàmiques locals, treballar-ho especialment des dels centres docents.

 

• Sorgeix, també, la necessitat de comptar amb un educador social per coordinar la tasca formativa escolar i la dinàmica familiar. En aquest sentit, sembla ser que també en breu el Consell Comarcal oferirà un educador social a mitja jornada dedicat al Bisaura.

 

• Finalment en aquest aspecte, es comenta la necessitat de comptar amb més possibilitats de rehabilitació física al Bisaura per evitar desplaçaments diaris dels afectats fins a Vic.

 

• En l’àmbit sociocultural, sorgeix en el debat que cal millorar el suport institucional a les entitats locals culturals i augmentar-ne la progressiva subvenció des de les diferents administracions. Les entitats es troben que alhora de demanar subvencions a nivell supramunicipal no tenen prou força i demanen ajut dels ajuntaments en aquest sentit.

 

• Envers al joves, sorgeixen també diferents idees, per exemple 1) la necessitat de comptar amb un ciber-cafè o un local amb connexions d’internet, 2) la necessitat de comptar amb espais de lleure oberts en horaris bons per als adolescents que encara no tenen prou autonomia per marxar cap a Vic o altres indrets. En aquest sentit es comenta que la ludoteca de Sant Quirze de B. s’ha convertit en espai per a joves però que a ells tampoc els agrada que els diguin on han d’anar i que paral·lelament hi ha diferents pisos que els joves han llogat pel seu compte i s’han autoorganitzat, 3) es posa sobre la taula que l’ajut dels ajuntaments als joves no hauria de ser focalitzat cap a un local per a ells sinó que hauria de promocionar activitats puntuals adreçades a aquest segment de població o que sorgeixin d’ells mateixos, per exemple la piscinada nocturna va tenir molt d’èxit o el fet que l’ajuntament de St. Quirze de B. doni diners pels viatges finals de curs a canvi que els joves organitzin activitats pel poble. Finalment s’apunta la falta de motivació dels propis joves i el fet que costi obtenir resultats positius i l’aptitud que impera és la de la llei del mínim esforç.

 

• En l’àmbit dels joves i les seves possibilitats laborals, sorgeix la necessitat d’ampliar a nivell comarcal l’oferta en l’escola d’oficis. No es troba coherent que per estudiar mecànica no industrial qualsevol osonenc s’hagi de desplaçar fins a Girona o Mollet, per exemple.

 

• Finalment, es reconeix la necessitat de comptar amb fòrums de debat a on discutir els temes per tal de millorar la gestió municipal, i afavorir la informació que arriba al ciutadà respecte els motius de les decisions que es prenen als ajuntaments amb xerrades informatives, per exemple.

 

 

Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura

Carrer Enric Prat de la Riba, 17

08570 Torellówww.gesbisaura.net

Telèfon: 93 850 53 13Fax: 93 850 50 03gesbisaura@diba.es